La Cripta de la Flama Eterna (I)

Títol Partida: Crypt of the Everflame

Ambientació: Pathfinder

Sistema: Pathfinder - d20 (pseudo-edició 3.75 del famós Dungeons & Dragons)

Jugadors: 5

Tipus: partida inicial per als personatges

Possibilitat de seqüela: sí

(...)

El combat amb el gòlem de fusta, dedicat a imatge i semblança de l'heroi fundador del poble de Kassen, va ser un rival dur de pelar. Després d'innombrables fletxes de l'explorador nan Harsk i de la fúria del bàrbar Turok es va poder aturar l'enorme estàtua. Els dos grans escuts de torre que portava en els respectius braços van ser l'única peça sencera que en va quedar. Entre els encenalls de fusta van trobar a la clèriga Bunny, que havia quedat greument ferida. També entre les restes de fusta hi havia totes les dagues que la pícara Merisiel, des de la distància, havia anat llençant contra el gòlem de forma més poètica que efectiva.

Havien sortejat les trampes de la zona nord-est, havien escapat del fantasma de la cantonada sud-est d'aquest nivell de la cripta i ara, aquí, a la zona sud-oest es trobaven davant dues portes impossibles d'obrir: la clau descoberta entre les brases d'una foguera no entrava en aquest pany; havien de recular fins l'entrada. Què havien passat per alt?

Passant per davant de la porta d'entrada a la Cripta de la Flama Eterna, les orelles afinades de la maga Irissa no van passar per alt els miols d'un gatet. Els miols van donar pas a l'inconfusible so d'un carnívor alimentant-se. De què? A fora a l'entrada només havien trobat uns cavalls esbudellats i restes d'esquelets. En uns instant el gat, majestuós i negre com la nit, es va deixar veure front la porta mentre es llepava els bigotis gotejants de sang.

Un calfred es va apoderar de la clèriga Bunny Tsukino: aquest gat tenia una presència fosca, potser obscura, algun poder ocult.

El primer d'obrir la porta de la sala nord-est va ser, per variar, el bàrbar Turok. Els seus ulls ràpidament es van fixar en l'estàtua de l'extrem nord, de la qual brollava aigua que omplia una petita piscina. La profunditat va resultar ser major de l'esperat, sobretot quan el bàrbar s'hi va tirar per bussejar i descobrir què eren aquelles coses que brillaven al fons. La maga Irissa va guiar-lo i assenyalar-li quina de les peces metàl·liques, que van resultar ser claus, emetia màgia.

Ara si! Tenien una clau que potser obria les portes de la zona sud-oest! Van avançar des de la sala de la font en direcció sud, per no fer la volta, i després de sortejar les trampes en forma d'estàtua van arribar de nou on es trobaven les restes del gòlem. A mesura que avançaven es trobaven confiats, madurs, experimentats. Na Bunny va cridar el gat, i aquest, contràriament al caràcter independent dels felins va acostar-s'hi. De forma instintiva la mà de la clèriga es va extendre per tocar el front del gat, que havia fet una petita reverència davant seu. Del contacte en va pujar, per una banda, un calfred elèctric fins l'espatlla de la clèriga, i per l'altra, una lluïssor en forma de tatuatge al bell mig del front del gat: una mitja lluna blanca i brillant. El mateix tatuatge s'havia imprès a l'espatlla de la Bunny, ara carregada d'alguna mena de poder arcà, ben diferent al diví que fins ara havia notat.

A l'arribar a la petita sala de la cantonada sud-oest, uns petits tresors els esperaven. El fet que fossin clarament dedicats a cadascun d'ells no feia altra cosa que confirmar que els havien enviat aquí a buscar la Flama Eterna tot col·locant-los proves al llarg de la Cripta en aquesta mena de tradició de pas a l'edat adulta, però alguna cosa no acabava de quallar... Trampes amb coixins per no fer-se mal del tot i més endavant un terrorífic fantasma que xuclava força? En Roldare, un veí de Kassen? Clarament dement i parapetat en una sala que fins i tot va disparar en Turok, perplex. Faltaven peces en aquest puzzle.

La maga Irissa va identificar els 5 anells de l'expositor: també semblava que n'hi havia un per cada aventurer. Tots se'l van posar, cofois, però l'única que va notar alguna cosa va ser la semielfa Merisiel. Des del dit li va créixer una taca putrefacta braç amunt fins ben bé el colze. Semblava que la mort havia pujat des del dit, a través de venes i artèries i no semblava aturar-se a mig braç.

La resta, prenent exemple, ja es temien el pitjor però l'únic que de moment van comprovar és que els anells màgics havien passat a ser simple quincalla: ja no desprenien cap aura màgica.

Estaven tots maleïts?

Un Almirant Corsari per a l'Aliança Rebel (III)

(...)

Els instants de pànic mentre els rebels es reagrupen a la nau donen pas a l'anàlisi calmada dels fets. En Toni, sabent exactament què pregunta gràcies als seus coneixements de mecànica i tècnica trenca el silenci:

- Roger, quant temps necessites per reparar la nau? Sembla que en poca estona es farà fosc.

En Roger, renegant que ja n'hi ha prou de preguntar "quant falta" cada 5 minuts etziba:

- Aquí no es tracta de quant trigaré a arreglar els sensors i el sistema de navegació de la nau que ha quedat fregit, per si ho havíeu oblidat: HI HA UNA PUNYETERA TEMPESTA SOLAR ALLÀ DALT!

Queden unes 8 hores abans no s'esvaeixi la tempesta solar i sigui segur tornar a emprendre el vol, temps suficient per reparar la nau segons afirma en Roger. Segueix movent-se sempre amb les mans ocupades, tot comprovant sistemes i remugant sense parar com d'impertinents en són aquests novatillos...
La Llum s'està centrant en buscar informació i referències sobre espècies del planeta. Aquí no sembla que ningú abans hagi reportat un estudi del planeta més enllà d'especificar que no té civilització avançada coneguda i que és probable que existeixi alguna societat primitiva no localitzada. El planeta tampoc té recursos energètics o minerals d'especial interès i això el fa poc atractiu per a l'exploració.
Prenent com a punt de partida la forma dels rastres que han trobat i el tipus de vegetació que els envolta, intenta reduir la llista de possibles bèsties de la base de dades disponible a la nau.
En Crom, en Toni i en Luke han decidit invertir el temps en assegurar la zona. Talen arbres del límit del bosc i creen un petit fossar entorn la nau. Finalment, si tenen temps, completaran el perímetre de seguretat mantenint en flames les branques i fustes que han tallat i clavat al terra.

- Ja ho tinc! Això que heu vist de cua d'ull segur que era un Ghest. Viuen en climes com aquest en planetes de característiques similars.- Després de molta estona absorta en les seves lectures, la Llum té alguna notícia pels companys.

- Un què? I això què menja? - En Crom no n'havia sentit a parlar abans d'aquesta espècie i de fet, quan menciona el menjar recorda que porten hores preparant una barricada entorn la nau i ja és ben fosc. Un pensament vital emergeix de la seva panxa i viatja fins al cap: "els rebels no sopen o què?".

- N'hi ha de 3 tipus diferents, no se ben bé quin deu ser el que hi ha per aquí. Un d'ells és herbívor i de color verd amb taques fosques, un altre de tons marrons i rojos diu aquí que és carronyaire i per últim n'hi ha un que tot i que es pot alimentar de carn pel que realment se sent atret és per l'energia i el metall.

- I aquest últim que dius...no serà pas blau i carregat d'electricitat oi??? - En Luke mira més enllà de la barricada de fustes i branques ardents, amb els ulls desorbitats, com una serp enorme de color blau elèctric llisca entre l'herba apropant-se lenta, però decididament.

No es mou a gran velocitat i avança per un dels 3 costats en el que tenen més o menys preparat un perímetre de seguretat però és molt més alta que el mur de foc que la separa de l'apetitosa nau de metall i plena d'energia. Si decideix vorejar la barricada en uns segons arribarà a la nau per la part desprotegida. Els aventurers - novells, sí, però aventurers a marxes forçades - es preparen pel combat imminent... 

Un Almirant Corsari per a l'Aliança Rebel (II)

(...)
La nau aterra en un prat d'espesa i abundant herba verda. Al voltant, a uns centenars de metres, s'hi estén una zona boscosa lleugerament elevada de forma que els aporta certa cobertura de la tempesta solar.

- On som? - Pregunta en Luke, una mica atabalat per l'aterratge. 

Mentre la Llum busca a la base de dades de la nau alguna informació del planeta on han anat a parar, en Crom s'activa i es remou al seient. En prou feines hi cap aquí dins. En Roger, el pilot, remuga i analitza els danys soferts a la nau degut a la tempesta solar i, possiblement, a l'aterratge precipitat que s'ha vist obligat a fer. Tanmateix, això últim no ho admetrà fàcilment. En Toni avalua l'estat de la nau i coincideix amb en Roger: aquí s'hi estaran una bona estona reacondicionant la nau o bé aniran perduts per l'espai sense sensors. Ja va bé, així la tempesta solar haurà passat de llarg al cap d'unes hores.

Per fi! En Luke i en Crom poden sortir de la nau: segons està llegint la Llum, l'atmosfera és respirable i al planeta no hi ha civilització coneguda. Els dos joves corpulents es troben engabiats en aquest supositori al que anomenen nau i no esperen ni un segon per sortir a fer una petita exploració pels voltants de la nau. Agafen els blasters i au, a estirar les cames!

En Toni s'ofereix a ajudar en Roger a reparar la nau, però aquest l'envia a pasturar amb els altres a la primera desgràcia que fa tocant els circuits. En Luke i en Crom ja són a prop del bosc que limita amb el prat quan en Toni se'ls afegeix. Mentrestant, la Llum creu més útil seguir buscant informació sobre el planeta i què s'hi poden trobar.

De sobte, el silenci. En Luke no escolta res. S'ha endinsat pel bosc allunyant-se de la resta, com si fos una ombra amb un sigil excepcional. La cantarella dels ocells, la remor de fons del bosc s'han aturat. La seva intuïció el posa en alerta: quan es fa el silenci en un bosc és que ronda alguna cosa que fa callar tothom. Alhora, a uns metres, en Crom i en Toni han trobat uns rastres sinuosos entre l'herba del prat, amb unes dimensions considerables.

 - Ei, Llum, què has trobat del planeta? Quines bèsties hi ha per aquí? - En Toni simula prou bé un to calmat per l'intercomunicador però en directe creua una mirada urgent amb en Crom. Una gota de suor freda brolla del clatell i llisca espatlla avall...

Al seu costat, en Crom ja està retornant cap a la nau i escridassa en Luke per l'intercomunicador perquè també ho faci i deixi de fer el ninja. El sol comença a estar baix i se n'ensumen alguna. Fins i tot, de reüll els sembla haver vist alguna cosa a moure's, alguna cosa grossa...

Un Almirant Corsari per a l'Aliança Rebel (I)

Títol Partida: Un Almirant Corsari per a l'Aliança Rebel
Ambientació: Star Wars
Sistema: D6
Jugadors: 4
Tipus: partida d'iniciació
Possibilitat de seqüela: sí

Fa molt de temps, en una galàxia molt, molt llunyana...                      

Mentre els aventurers acaben de llegir els informes sobre el misteriós Borgelius i n’extreuen informació útil, des dels comandaments el pilot obre comunicació:

- Ehmmm, ei, tripulació, hmmm... Els sensors indiquen unes enormes pertorbacions electromagnètiques. Jo no sóc expert però té tota la pinta que en la nostra trajectòria hi ha tempesta solar de ca l’ample.

Després d’uns eterns dos segons de pausa dels tripulants, o més ben dit els seus passatgers ja que ell fa poc més que de taxi en aquesta missió, en Roger segueix des de la cabina del pilot:

- El més sensat és sortir ara de l’hiperespai. Pel que diu la pantalla de navegació, sortirem a un sistema amb diversos planetes.

La sotragada és important. Sense donar temps als tripulants – o caldria dir aventurers, ja que des de fa just 4h es troben en la primera aventura com a membres de l’Aliança Rebel – surt de l'hiperespai mentre els esglais s’estenen per l’habitacle de la nau. 

(nau de transport GR-75 - versió micro)

En Roger aterra a gran velocitat, no dubta, el Comandant Mark li ha encomanat que transporti aquest grupet al Sistema Piros, i això vol dir mantenir-los en vida fins llavors. Més per cortesia que per conèixer la resposta deixa anar:

- Aquest planeta va bé oi?

I hi encara la nau a gran velocitat mentre l’orquestra d’alarmes i avisos d’error en els sistemes de control i navegació sona en ritme allegro degut a la tempesta solar. Pilota sense sensors, a vista, no hi ha temps per resetejar el panell. La vibració s’apodera de tota la nau mentre creua les primeres capes de l’atmosfera. Els tripulants, o eren valents aventurers? S’aferren als seus seients, potser, preguntant-se què coi hi fan aquí i si això de l’Aliança Rebel realment val la pena...