divendres, 23 de març del 2018

Campanya Fallout: Rates al Metro

Sessió del 21/03/2018 - 4 jugadors.

(...) 
Feia no massa els personatges es trobaven en un entorn, més o menys, calmat a la ciutat de Hartford. D'allà en van sortir direcció NE amb l'objectiu final de trobar el següent servidor marcat al mapa pel Dr. Cambell. Quan el trobin, esperen poder acabar de resoldre tot l'entrallat, el puzzle que poc a poc han anat configurant des que van sortir del refugi 86 escopetejats "y con lo puesto".

Ara, John Wick i John "Random" Smith es miren l'un a l'altre dins la gàbia en la que es troben, essent vigilats des de l'exterior per una rata de mida gos anomenada Twitch que no para d'ensenyar les dents.

En John Random (o J.R. com sovint l'anomena el company Coddy Maguetti) té dues coses trencades: el braç i part del seny.
Pel que fa al braç, el té més o menys immobilitzat després de trencar-se'l per segona vegada embestint un oponent a través d'una obertura en un primer pis fins caure al carrer. "Si veiéssis com va quedar l'altre" podria ben bé dir en Random si tingués intacte el seu senit de l'humor.
Pel que fa al seny, malgrat ser un jove dur de pelar, això de tenir el braç mig mutilat li ha sacsejat el cervell i té estrés post-traumàtic. Ha trobat refugi mental en un peluix, en Grisu, que han trobat avançant per les clavagueres i túnnels del metro ja que les vies superiors es trobaven tallades. Hi parla i, el més preocupant pels seus companys, li posa veu al peluix perquè parli: una escena un pèl tètrica.
Tanmateix, aquesta veueta amb la que simula que en Grisu parla és la que acaba d'ajudar a en John Wick a ensarronar la rata guardiana. En John és un bon diplomàtic i negociador; i ara, pel que sembla, també és un bon domador de rates. Aconsegueix que la Twitch acosti les claus de la gàbia en la que es troben i fugen.

Mentrestant, en un altre punt dels túnnels en els que han anat a parar capturats, la resta de la colla és conduida fins a un muntacàrregues. Entre la cridòria i l'exaltació popular de tots els assistents (la gran majoria dels habitants d'aquests túnnels pel que sembla) el que anomenen Sacerdot, ben guarnit amb robes blanques i unes banyes de cèrvol, fa un parlament: entreguen aquestes captures que han fet als túnnels del metro a la mare de les plagues. Acte seguit s'ecolta un xiscle eixordador que prové de l'enorme obertura a la que volen baixar en Coddy Maguetti, en Benjamin Taylor, la Lilith(*) i en John Pardi(*).

En John Wick i en John Random avancen pels túnnels, intentant desfer camí recordant per on els van fer passar. Es van fixar en el trencall on van desviar-se aquells que portaven les seves armes i equipament: hi avancen. El sigil és prou bo i arriben fins a una porta custodiada per un vigilant armat amb una llança. El primer intent d'ensarronar per part d'en John Wick no acaba de ser complet però sí suficientment bo com per distreure'l i colar-se dins l'habitació. En JR, per darrere intenta embestir el guardià fent un total ridícul i xocant de morros amb la paret. Després d'una bona llançada cap a en John Wick i un altre intent d'embestir d'en JR, l'escena acaba amb el guardià tancat a l'armari i els Johns en possessió del l'equip i les armes. A la sala hi ha una porta que condueix a uns túnnels inferiors, cavats a la roca.

El muntacàrregues comença a baixar i els nervis van en augment. En Coddy confiant en les seves habilitats informàtiques intenta usar la pipboy (no els l'han tret a diferència de les armes) per trobar la forma de connectar-se a l'elevador però no hi ha panell. En canvi, en Benjamin ha localitzat el tub que conté els cables que baixa paral·lel a la guia. El seu mètode de resolució de conflictes és directe: a cops de puny destrossa el tub per començar a arrancar els cables i aturar el descens.

Descendint pel túnnel, en John Wick i en John Random van trobant algun objecte i peça de roba. En John Wick s'ha posat la roba del guàrdia però en Random aprofita per anar-se disfressant amb el que troba, i al peluix Grisu també clar.

Mentre intenten aturar el muntacàrregues, una descomunal bèstia que en algun moment es podria etiquetar de rata s'eleva fins a l'alçada de la plataforma elevadora i els xiscla de forma estrident, danyosa. En Coddy intenta enlluernar la bèstia amb el llum de la pipboy i en Benjamin es prepara per mesures dràstiques.
Els Johns segueixen serpentejant pel túnnel i comencen a escoltar soroll: uns xiscles que provenen de la part inferior, del final del túnnel ara que arriben a la part baixa. Allò que els emeti intueixen que és gros, molt gros.

La bèstia-rata passa a l'atac i escup àcid contra el muntacàrregues. Sortosament en Coddy i en Benjamin esquiven part del dany. I és que en Benjamin està volant, ha saltat des del muntacàrregues amb el puny ben ferm per saludar a la bèstia als morros. I vaja si ho fa! Li clava un impressionant cop de puny a un dels ullals de la colossal rata deformada i hi baixa lliscant per la panxa: un aterratge perfecte! Allà descobreix que pràcticament incrustades a les mamelles hi ha una gran quantitat de "petites" rates mamant. Alguna comença a prestar-li atenció.

Al final del túnnel, John Wick i JR veuen l'origen dels xiscles: una rata gegant allargassada que es recolza sobre la part inferior de les potes i el cos, de la que pengen cries de les mamelles i que acaba de rebre un cop de puny eixordador d'en Benjamin Taylor.

En Coddy es despenja del muntacàrregues amb força agilitat i junt a en Benjamin corren cap a l'entrada, just on han escoltat les veus dels seus companys. Allà els donen les armes ràpidament i en Coddy, sense dubtar ni un instant, activa i llança enrere mentre fugen l'anomenada granada de fred que van obtenir en aventures anteriors. No estava clar quin efecte feia però no es pararà a mirar-se'l. Del clatell els arriba una onada de fredor: la granada sembla que ha fet efecte. Corren túnnel amunt.

Guiats per l'aleatorietat d'en Random però que sembla que sap el que es fa (és un mestre del caos i la fortuna), finalment troben una ruta de fugida cap al N. En un encreuament amb les vies de metro acaben de despistar a tots els habitants dels túnnels que els busquen. Al final de les vies de metro hi troben un vagó intacte al que anomenen casa per unes hores: que bé que va descansar després de tot el que han passat darrerament.

Hores més tard, al final del túnnel surten a la superfície i pujant a un turonet poden veure què hi ha al seu voltant... Quina direcció prendran ara?


(*) En aquesta sessió de joc com a PNJ (Personatges No Jugadors) acompanyants, per absència dels jugadors. 

dimecres, 14 de març del 2018

Un Almirant Corsari per a l'Aliança Rebel (IV)

(...)

En Luke no està per romanços i decideix agafar el rifle blàster de la nau enlloc de la pistola blàster que porta a la cartutxera. En Crom i en Toni també agafen posicions per començar a disparar. El cel s'il·lumina amb els flaixos d'energia dels blàsters i en Luke, ben recolzat, es planta davant l'avanç de l'enorme bèstia llampegant per fregir-la amb el fusell. 
Impacta? Sí! És un bon tret? Sí, és impressionant! Hauria destrossat a qualsevol enemic? Sí, i tant! Però aquest oponent és enorme i malgrat el dany rebut encara té prou resistència i inèrcia com per embestir en Luke, que surt disparat com si fos un ninot.
- Llum! Com coi ho parem això? - En Toni crida a viva veu mentre s'afanya a anar a recollir en Luke, malferit. Els nervis donen pas a la histèria: si la bèstia amb un sol cop ha pogut fer saltar els 80kg que pesa en Luke, destrossarà la nau en segons!
La Llum entra en escena. I no ho podria fer de millor manera: resolutiva i amb caràcter. Apareix per la porta de la nau GR-75 micro, blàster en mà per acribillar la bèstia i pregonant:
- Foc! El foc l'espanta!
En Crom, valent com i quan cal, salta per protegir en Luke. El cap li va ràpid: com a home d'armes seguiria disparant fins esgotar el carregador però ha copsat que fins i tot l'espectacular tret de fusell d'en Luke no ha abatut el Ghest, dubta què fer. La veu inspiradora de la LLum el fa reaccionar. D'una rebolada agafa dues branques en flames i avança cap a la descomunal serp blavosa, fent bandades per espantar-la. I funciona! La serp elèctrica frena i comença a recular, s'allunya de l'improvitzat campament i es perd en la foscor del prat...

Com qui s'acaba de llevar, en Roger s'aclareix la veu. Les armes no són el seu fort: ell és pilot, poc més que taxista, i durant l'acció s'ha mantingut a cobert.
- Carai, quin monstre eh!... Ehem, millor que m'afanyi a acabar de reparar la nau i fotem el camp d'aquí. Intenta tapar la por fent-se l'estoic però se li escapa un riure fi ple de nerviosisme.
Els aventurers acaben de tancar el perímetre de pals i branques en flames entorn la nau de forma que el Ghest no torna a aparèixer. Al cap d'unes hores la nau està prou funcional com per seguir el viatge cap als sistema Piros, i el més important: la tempesta solar s'ha esvaït. Durant aquesta part del viatge, en Luke es recupera de les ferides gràcies a les cures de la Llum. 
- Ja hi som. Inicio descens a l'espaiport del planeta Gorlan, prepareu-vos.

Després de gestionar l'accés i el registre protocolari de la nau a les autoritats de l'espaiport, en Roger, ara més calmat, s'interessa per què faran els aventurers. La Llum ho té clar: cal anar a la zona dels baixos fons de la ciutat, allà començaran a investigar per trobar el misteriós Borgelius. Si es tracta de convèncer a un contrabandista perquè s'uneixi a l'Aliança Rebel, on millor que començar a buscar-lo a una de les cantines del barri? 


dilluns, 5 de març del 2018

Dmitro Putin

Personatge de la Societat Pathfinder
Atributs (modificador)
Força: 16 (+3)
Destresa: 8 (-1)
Constitució: 16 (+3)
Intel·ligència: 10 (0)
Saviesa: 16 (+3)
Carisma: 10 (0)

De naixement: rar
En Dmitro és un nan peculiar. La rectitud, la rudesa i el tradicionalisme propi de la seva raça no semblen haver penetrat del tot en aquests cent kilograms de nan. Per començar, res de martells ni destrals: com a arma principal i predilecta porta una gran espasa a dues mans, pràcticament tan alta com els seus metre i trenta centímetres. Tampoc es pot dir d'ell que sempre camini per la via legalista i puritana, més aviat es guia per allò que li sembla correcte, sense importar-li massa els efectes col·laterals. Sí és innegablement un barbut d'enorme cor, bo com n'hi ha pocs i de tarannà afable... Ara bé, un pèl sapastre en les maneres, res més.
Encara trencà més amb la tradició quan, en els seus inicis de guerrer, va topar-se amb el culte a Desna: la deesa de la sort i dels viatgers, també dels somnis i les estrelles. Aquesta és una de les primeres divinitats  que va aparèixer al món de Golarion però que, mentre els altres déus es dedicaven a crear-lo, ella es va centrar en crear el cel: tota una declaració d'intencions i preferències. Aquesta divinitat més pròpia d'elfs, amb el seu tarannà de tipus hippie és la que encaixà a la perfecció en aquest puzle a mig fer que era el jove Dmitro. Així, el cadell nan va encetar la via del clergat que ha anat seguint al llarg dels anys i en la que s'ha anat formant. Tanmateix, en cap moment ha oblidat els seus inicis de guerrer i mai defuig un combat si el motiu li sembla just i l'objectiu és fer el bé.
Creure en Desna li va aportar la capacitat de moure's més que un nan de motllo, fins i tot de dominar conjurs com el de volar. Quina imatge: un nan en una armadura completa amb el símbol de la papallona de Desna al pit carregant des dels aires amb la seva gran espasa d'adamantita! Buf!
Començar la vida de clèric en una segona etapa de formació també té els seus desavantatges. És creient en la fe, però domina poc el coneixement de la mateixa i de la resta de religions. A més, no ha après a empatitzar prou amb les aures dels aliats com per diferenciar-los dels enemics quan canalitza energia positiva.
Si abans se l'etiquetava de sapastre en les relacions personals... També és sapastre en les relacions amb els objectes. És força maldestre, tant, que quan es concentra a esquivar els atacs dels enemics exposa més punts febles qua si l'ataquen distret.

Canalitzant energia positiva... I la pròpia mala llet.
En Dmitro és bona gent. No rebutja una negociació o una resolució calmada dels problemes i fins i tot, si ha de repartir estopa sol avisar: la seva gran espasa es diu avisadora, i mai la porta enfundada (no pot, li tocaria al terra si se la pengés de l'esquena).
Quan les situacions es posen tenses i la gent no comprèn el seu mètode de resolució de conflictes calmat i sense violència, la mala llet li brolla per les orelles. Per controlar-ho ha començat per obrir un nou capítol al seu llibre formatiu i assumir que és una mica bàrbar. Però no un bàrbar qualsevol no, un de civilitzat, urbanita que en diuen i que no perd els estreps del tot quan entra en fúria.


- Actualment Dmitro Putin té els següents nivells:
Guerrer 1 / Clèric 5 / Bàrbar 1 (arquetip urban barbarian)
- A nivell 5 de personatge va millorar la destresa de 8 a 9, però encara resta -1 al modificador.
- Té 71 punts de vida, una classe d'armadura basal de 22 i un atac simple +9 amb la gran espasa.

Campanya Stargate II - Antecedents

El Programa Stargate: explorant la Galàxia. Pràcticament fa un any que es va formar la unitat SG-29 dins del Programa Stargate. La coma...