(...)
La nau aterra en un prat d'espesa i abundant herba verda. Al voltant, a uns centenars de metres, s'hi estén una zona boscosa lleugerament elevada de forma que els aporta certa cobertura de la tempesta solar.
Per fi! En Luke i en Crom poden sortir de la nau: segons està llegint la Llum, l'atmosfera és respirable i al planeta no hi ha civilització coneguda. Els dos joves corpulents es troben engabiats en aquest supositori al que anomenen nau i no esperen ni un segon per sortir a fer una petita exploració pels voltants de la nau. Agafen els blasters i au, a estirar les cames!
En Toni s'ofereix a ajudar en Roger a reparar la nau, però aquest l'envia a pasturar amb els altres a la primera desgràcia que fa tocant els circuits. En Luke i en Crom ja són a prop del bosc que limita amb el prat quan en Toni se'ls afegeix. Mentrestant, la Llum creu més útil seguir buscant informació sobre el planeta i què s'hi poden trobar.
De sobte, el silenci. En Luke no escolta res. S'ha endinsat pel bosc allunyant-se de la resta, com si fos una ombra amb un sigil excepcional. La cantarella dels ocells, la remor de fons del bosc s'han aturat. La seva intuïció el posa en alerta: quan es fa el silenci en un bosc és que ronda alguna cosa que fa callar tothom. Alhora, a uns metres, en Crom i en Toni han trobat uns rastres sinuosos entre l'herba del prat, amb unes dimensions considerables.
La nau aterra en un prat d'espesa i abundant herba verda. Al voltant, a uns centenars de metres, s'hi estén una zona boscosa lleugerament elevada de forma que els aporta certa cobertura de la tempesta solar.
- On som? - Pregunta en Luke, una mica atabalat per l'aterratge.Mentre la Llum busca a la base de dades de la nau alguna informació del planeta on han anat a parar, en Crom s'activa i es remou al seient. En prou feines hi cap aquí dins. En Roger, el pilot, remuga i analitza els danys soferts a la nau degut a la tempesta solar i, possiblement, a l'aterratge precipitat que s'ha vist obligat a fer. Tanmateix, això últim no ho admetrà fàcilment. En Toni avalua l'estat de la nau i coincideix amb en Roger: aquí s'hi estaran una bona estona reacondicionant la nau o bé aniran perduts per l'espai sense sensors. Ja va bé, així la tempesta solar haurà passat de llarg al cap d'unes hores.
Per fi! En Luke i en Crom poden sortir de la nau: segons està llegint la Llum, l'atmosfera és respirable i al planeta no hi ha civilització coneguda. Els dos joves corpulents es troben engabiats en aquest supositori al que anomenen nau i no esperen ni un segon per sortir a fer una petita exploració pels voltants de la nau. Agafen els blasters i au, a estirar les cames!
En Toni s'ofereix a ajudar en Roger a reparar la nau, però aquest l'envia a pasturar amb els altres a la primera desgràcia que fa tocant els circuits. En Luke i en Crom ja són a prop del bosc que limita amb el prat quan en Toni se'ls afegeix. Mentrestant, la Llum creu més útil seguir buscant informació sobre el planeta i què s'hi poden trobar.
De sobte, el silenci. En Luke no escolta res. S'ha endinsat pel bosc allunyant-se de la resta, com si fos una ombra amb un sigil excepcional. La cantarella dels ocells, la remor de fons del bosc s'han aturat. La seva intuïció el posa en alerta: quan es fa el silenci en un bosc és que ronda alguna cosa que fa callar tothom. Alhora, a uns metres, en Crom i en Toni han trobat uns rastres sinuosos entre l'herba del prat, amb unes dimensions considerables.
- Ei, Llum, què has trobat del planeta? Quines bèsties hi ha per aquí? - En Toni simula prou bé un to calmat per l'intercomunicador però en directe creua una mirada urgent amb en Crom. Una gota de suor freda brolla del clatell i llisca espatlla avall...
Al seu costat, en Crom ja està retornant cap a la nau i escridassa en Luke per l'intercomunicador perquè també ho faci i deixi de fer el ninja. El sol comença a estar baix i se n'ensumen alguna. Fins i tot, de reüll els sembla haver vist alguna cosa a moure's, alguna cosa grossa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada